Consell Local de Joventut de Lleida | La sentència de la indignació
16082
post-template-default,single,single-post,postid-16082,single-format-standard,tribe-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode-theme-ver-9.3,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

La sentència de la indignació

Ens sentim profundament consternades i plenes de ràbia davant la repugnant sentència de La Manada. Ens preocupa el missatge que llença: tot depèn del que facis com a “víctima”, és a dir, si surts, com vesteixes, si beus, si inicies el flirteig, si no et resisteixes prou… en cap altre delicte passa.

Ens preocupa que consideressin que no hi hagués intimidació ni violència, per això el delicte es queda en un abús. No n’hi ha prou en que siguin 5, es veu. Ens sembla una manca d’empatia i de formació absolutes!

La divisió entre abús i agressió és artificial. Tot és agressió, ja que no estem parlant de plaer, sinó de domini de l’altra persona, per tant, és violència! A Suècia el fet de no posar-se el preservatiu ja és agressió sexual i aquí ni s’ha tingut en compte.

I és que qui té el poder? Qui i per a què fan les lleis? Homes, personatges masclistes a més no poder que l’únic que els interessa és mantenir l’statu quo establert i presumir de neutralitat objectiva. Però alerta, ja Adrienne Rich advertia que “l’objectivitat és el nom que li dona la societat patriarcal a la subjectivitat masculina”. I és que sense perspectiva de gènere no hi ha anàlisi neutre i basat en drets humans possible.